SONS DE TURQUIA 2

TAKSIM TRIO

Aquest és el segon comentari de la sèrie que he anomenat Sons de Turquia, amb la qual vull presentar-vos les músiques que acompanyen aquest blog, que són, d'alguna manera, les “meves” músiques de Turquia.

Començo parlant-vos de tres instruments, de tres músics, de tres amics. Si, us parlo del Taksim Trio. Des del primer cop que els vaig escoltar, em van conmoure profundament i són a la meva llista de sons de Turquia des del començament. El diàleg entre orient i occident es mostra de tal manera a la seva música, que em transporta inevitablement fins on conflueixen totes les cultures, aquest lloc obert al món que és Istanbul.

El Taksim Trio el componen tres grans mestres instrumentistes: Hüsnü Şenlendirici al clarinet, Ismail Tunçbilek al bağlama i Aytaç Doğan al kanun, que han decidit unir el seu virtuosisme en aquest projecte on conviuen tots els estils de la música turca actual: la tradicional i l’experimental, l’arabesc i l’avantguarda, el jazz i la música clàssica otomana.

Taksim no és tan sols la gran plaça de Beyoğlu, a Istanbul.

SONS DE TURQUIA 1

M'agradaria parlar-vos una mica de música. Sóc conscient que voler parlar de la música turca en una sola entrada d'un blog, és com llançar-se enmig d'un oceà i voler arribar a la vora sense saber nedar. Tot i això, i perdoneu la meva gosadia, ho provaré.

ISTANBUL. BOTIGA D'INSTRUMENTS A GALIP DEDE CADESSI

Evidentment, Turquia és inmensa i, tant en la seva història com en la seva situació geogràfica, uneix la cultura asiàtica amb la cultura europea i recull, fins i tot, tradicions del Magrib.

LA MIRADA BLAVA

NAZAR BONCUĞU

No ens ve de nou, actualment, trobar les ciutats on viatgem plenes de souvenirs. No ens sorprèn, ens hem acostumat a veure-ho com una cosa normal, pròpia de la societat de consum a la qual vivim. Ningú no s'estranya de trobar Torres Eiffel en miniatura per tot Paris, ni de veure petites Estàtues de la Llibertat a tots els racons de New York.

Però, us haig de confessar que Turquia ha aconseguit sorprendre'm. Sembla que els turcs no es conformen a tenir un record de cada ciutat. aquí en tenen un de tot el país: l'Ull de Nazar (Nazar Boncuğu). Per allà on on vas te'l trobes penjat, però no només a les botigues de souvenirs per a turistes. No. L'Ull de Nazar és a tot arreu. A les botigues, als restaurants, a les cases, a les oficines, als cotxes, incrustat al paviment d'alguns carrers... També el porten a sobre, en forma de penjoll, de braçalet, com a fermall per al xumet dels nadons...

NAZAR BONCUĞU

DESCONCERT O ESPERANÇA?

ÜZÜM UMUTTUR

Avui us vull parlar de l'exposició que vàrem veure el proppassat 19 d'agost a l'aeroport d'Istanbul.

Es tracta de la presentació del projecte Üzüm Umuttur (“L'esperança és a la meva cara”), organitzat per la Fundació Toçev, dins el marc de la campanya Yaşasin Okulumuz (“Llarga vida a la nostra escola”).

APUNTS D'UN VIATGE A TURQUIA 15

DIMECRES 19 D'AGOST DE 2009

Encara és negra nit quan ens llevem. Hem quedat a quarts de cinc amb en Namal, el xofer que ens acompanyarà fins l'aeroport Adnan Menderes d'Izmir i se'n tornarà el cotxe cap a Kuşadası.

Volem amb Pegasus Airlines fins a l'aeroport Kemal Ataturk d'Istanbul. Hi arribem a l'hora prevista, és a dir, a un quart de nou del matí. Hi haurem de passar unes quantes hores, perquè