DIJOUS 13 D'AGOST DE 2009
Torna a fer un dia preciós i esmorzem, un altre cop, a la magnífica terrassa de l'hotel. Per avui, hem contractat un tour. A les 09:30 h, puntualment, ens recull el minibús de l'hotel. Només som tres parelles: dos japonesos, una italiana, un belga i nosaltres. La nostra guia és la Gonca, una noia jove, llicenciada en turisme, molt agradable.
La nostra primera visita del dia és
a la Ciutat Subterrània de Kaymaklı (Kaymaklı Kalesi). Hi ha moltes ciutats subterrànies a la Capadòcia. Les van habitar els hitites i, més tard, els primers cristians, que les van utilitzar, principalment, com a refugi davant les contínues invasions. Kaymaklı està construïda en deu nivells excavats a la roca sota el nivell del sòl, dels quals només se'n visiten els quatre superiors. Té cuines, dormitoris, latrines, cellers, magatzems, graners i, fins i tot, estables per als animals. Disposa d'un sofisticat sistema de ventilació natural a través de corrents d'aire. Quan va ser habitada pels cristians de Bizanci, algunes estances van ser convertides en esglésies i decorades amb frescos a les parets. Es calcula que podia acollir fins a 20.000 persones. Hi ha un passadís subterrani que comunica la ciutat subterrània de Kaymaklı amb la de Derinkuyu, situada a uns 8 km.
CAPADÒCIA. UÇHISAR
Després d'una parada a Uçhisar, on ens ofereixen un tast de vi (inconvenients dels tours organitzats) i podem admirar la fortalesa que presideix el poble, ens dirigim cap a Avanos, poble banyat pel riu més llarg de Turquia, el riu vermell , i dedicat, gairebé per complet a la fabricació de ceràmica. Aquí hi visitem una terrisseria (un altre inconvenient), on podem veure com es treballa amb el torn, mentre prenem un te de poma deliciós.
En sortir, ens dirigim a l'Uranus, un restaurant immens excavat per complet a la roca, on tastem el Güveç, especialitat de la Capadòcia que consisteix en una mena d'estofat de carn, amb patates, pebrots ceba i espècies, que es cuina a foc lent durant unes quatre hores, a l'interior d'un vas de ceràmica, amb la tapa segellada amb pasta de pa. El xef de cuina el porta a la taula, trenca el segell de massa de pa i el serveix. És curiós de veure i bò d'assaborir.
Després de dinar ens dirigim a Pasabag o la Vall dels Monjos, on es conserven diversos habitatges d'antics ermitans excavats en cons de roca a més de 15 m d'alçada i on hi ha les famoses xemeneies de les fades.
CAPADÒCIA. VALL DELS MONJOS
A continuació anem cap a la Vall Rosa, anomenada així pel color de les seves muntanyes. Passem per Ürgüp i fem una excursió a peu fantàstica a través de la Vall dels Coloms, on es conserven desenes de colomars excavats a la roca, utilitzats antigament per l'obtenció del guano que servia d'adob per a les vinyes de la regió.
Aquesta nit sopem al restaurant Sefed. No té pàgina web, però no té pèrdua, perquè està pràcticament davant de l'estació d'autobusos de Göreme. És, sens dubte, el lloc on millor hem menjat a la Capadòcia (fan una musaka excepcional!) I la millor relació qualitat preu. Una amanida, dos segons plats, dues postres, dues cerveses i dos tes de poma: 40 YTL
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada