Aquest és un blog nascut, inicialment, amb la voluntat de compartir amb vosaltres les meves notes de viatge, en tornar de Turquia, l’agost de 2009. Però de seguida, en arribar a Istanbul, el meu interès per aquest país, ha derivat en fascinació i m’he sentit empesa a conèixer-ne més coses, encara que sigui de Barcelona estant.

És per això que, les meves notes de viatge, han esdevingut un quadern de notes, que no ofereix una visió objectiva ni global de Turquia, sinó una impressió personal i subjectiva, fruit de la fascinació que ha despertat en mi aquest país meravellós. M’agradarà compartir aquestes impressions amb tots vosaltres i que m’ajudeu a enriquir-lo amb les vostres crítiques, comentaris i suggeriments.

dimarts, 7 de juny de 2011

SABORS DE TURQUIA 8

CACIK   
Aquests darrers dies el cogombre ha estat protagonista involuntari dels titulars de notícies a tots els mitjans de comunicació europeus.
Els cogombres conreats a l’Estat espanyol han estat injustament acusats per la responsable de salut d’Hamburg, Cornelia Prüfer-Storcks, de provocar una infecció massiva d’escherichia-coli, a causa de la qual gairebé dues mil persones han estat hospitalitzades i una vintena més han perdut la vida.
Finalment, la mateixa senadora Prüfer-Storcks, ha hagut de desmentir que l’origen del bacteri escherichia-coli causant de la intoxicació, es trobés als cogombres espanyols.
Com a desgreuge al maltractat cogombre, vull dedicar aquest nou capítol de SABORS DE TURQUIA al cacık (pronuncieu-ho djadjic), un plat a base de cogombre i iogurt, conegut més enllà de les fronteres turques, als territoris del vell imperi otomà,  com a Romania, a Bulgària o a Grècia, on se’l coneix amb el nom de tzatziki. 

dissabte, 7 de maig de 2011

RECONEIXEMENT INESPERAT

Quan vaig començar la meva aventura blocaire, amb el relat del meu viatge a Turquia, no em podia imaginar que gairebé un parell d'anys més tard continuaria escrivint sobre aquest bell país. 
Doncs , estic encantada de dir-vos que la versió castellana d'aquest bloc ha estat nomenada avui Blog del dia, distinció que premia els blocs escrits en espanyol més interessants de la xarxa. 
Moltes gràcies a tothom qui ha fet possible amb les seves visites i comentaris que les meves Notas de viaje siguin mereixedores d'aquesta distinció.

diumenge, 3 d’abril de 2011

SABERS DE TURQUIA 4

LES ESGLÉSIES RUPESTRES DE CAPADOCIA (part II)
Tornem als petits tresors amagats a les entranyes de la roca volcànica de les valls de Göreme, dels que us parlava al post anterior.
Som a la Capadòcia bizantina. Tan llunyana físicament, a l’Anatòlia central, a l’altra banda de la Mediterrània. I tan propera, culturalment, al nostre romànic rural.
No goso qualificar d’edificis les esglésies rupestres de les valls de Göreme, però són, sens dubte, espais arquitectònics que cal interpretar com si es tractés de construccions autèntiques. Parlem, doncs, d’arquitectura. D’una arquitectura potser més “deconstruïda” que construïda. De l’arquitectura rupestre. 

Karanlık Kilise (Església Fosca)

Tot i tractar-se d’espais excavats a la roca, a les esglésies de Kapadokya, hi destaca l’utilització de tots els elements propis d’una arquitectura edificada: les columnes, els capitells, els arcs, les voltes, les cúpules. Però cap d’aquests elements arquitectònics no té funció estructural. És a dir, ni les columnes, ni els arcs, ni les voltes, no sustenten res. No són més que elements formals, que contribueixen a donar un aspecte determinat a l’espai sagrat d’un temple, l’aspecte de les grans construccions bizantines de l’època. Ens trobem, doncs, davant d’una arquitectura purament imitativa de l’arquitectura bizantina que es fa a Constantinoble.

dimarts, 8 de març de 2011

SABERS DE TURQUIA 3


LES ESGLÉSIES RUPESTRES DE CAPADÒCIA (part I)
La natura ha estat especialment generosa amb la regió de Kapadokya (Capadòcia), situada a l’Anatòlia central. Les erupcions dels volcans Erciyes dağ, Hasan dağ i Göllü dağ, fa uns deu milions d’anys, l’han dotada de formacions geològiques que dibuixen un paisatge espectacular, únic al món.


És cert que, només per poder contemplar aquesta meravella natural, la visita a la Kapadokya (Capadòcia) ja val la pena. Però aquí us vull parlar d’una altra meravella, oculta a les entranyes d’aquesta terra inhòspita -d’estius molt calurosos i hiverns extremadament freds-, que ha fet d’aquesta regió, un lloc de riquesa cultural extraordinària. Us vull parlar dels petits tresors que s’amaguen prop de Göreme al cor de les roques de tosca volcànica de les valls del mateix nom: les esglésies rupestres de Kapadokya (Capadòcia).

diumenge, 20 de febrer de 2011

SABORS DE TURQUIA 7

YOĞURTLU HAVUÇ SALATASI
La yoğurtlu havuç salatası és una amanida molt saborosa i molt fàcil de fer. Com el seu propi nom ens indica, es tracta d’una amanida de pastanaga: yoğurtlu havuç salatası vol dir, literalment, en turc, amanida de pastanaga amb iogurt.
La yoğurtlu havuç salatası forma part de la inacabable llista de meze, que els turcs serveixen com a entrants en els llargs sopars al voltant d’una gran taula amb família o amics. Així doncs, si volem servir-la a la manera turca, és a dir, combinada amb molts d’altres meze a l’inici de l’àpat, no ens cal preparar-ne massa quantitat. N’hi haurà prou amb uns quants tastets per persona.

dilluns, 3 de gener de 2011

SABERS DE TURQUIA 2

LA MESQUITA OTOMANA 
La silueta esbelta dels minarets de les mesquites retallant el cel de la ciutat d’Istanbul, forma part de l’imaginari dels qui hem visitat la capital de l’Imperi Otomà i dels qui no ho han fet. Com el cant dels muetzins cridant a l’oració forma part de la banda sonora dels qui hem trepitjat ni que sigui un cop els carrers de la bella Istanbul.

 ISTANBUL

dilluns, 1 de novembre de 2010

SABORS DE TURQUIA 6

SİGARA BÖREĞİ
Avui us presento la recepta dels sigara böreği. Es tracta d’uns rotllets -o cigars- de pasta filo, que formen part de la llarga llista de meze calents de la cuina turca.
De fet, es tracta d’un plat molt versàtil, que ofereix un munt de possibilitats, doncs podem farcir els rotllets amb el que més ens agradi, ja sigui dolç o salat.
Els sigara böreği que he preparat en aquesta ocasió són, potser els més típics, els farcits de formatge. Però d’aquest tipus de börek, també en podem trobar mil versions, depenent del tipus de formatge, dels condiments i, fins i tot, de la manera de coure’l. Perque els Sigara Böreği tant es poden fer al forn com fregits. La recepta que us presento a continuació és per a fer-los fregits.

dilluns, 25 d’octubre de 2010

SABERS DE TURQUIA 1

CERÀMICA D’IZNIK
Es fa dificil passejar per les ciutats de Turquia sense fixar-se en les rajoles de ceràmica que cobreixen els murs dels palaus otomans, de les mesquites o dels mausoleus imperials. Parlo de les famoses rajoles de ceràmica d’Iznik. Són el fruit d’una tradició mil·lenària importada per l’Imperi Bizantí de l’antic Egipte, d’Assíria i de Babilònia, i de la influència de la Xina portada pels mercaders a través de la Ruta de la Seda.


Iznik, l’antiga Nicea, coneguda universalment per ser la seu del primer Concili de l’Església Catòlica, és una de les ciutats més importants de l’Imperi Romà d’Orient. Posteriorment esdevé la capital del Soldanat Seljúcida de Rüm i, més tard, mentre els croats ocupen Constantinoble, la de l’Imperi Bizantí. Amb l’arribada dels Otomans, perd importància política en favor d’Istanbul, però manté la capitalitat en la fabricació de ceràmica. La seva situació, relativament a prop d’Istanbul –actualment està a unes dues hores de distància i, antigament, tan sols a vuit dies a cavall-, contribueix a facilitar-ho. I així, Iznik és el centre més important de producció de ceràmica otomana entre els segles XV i XVII.

diumenge, 12 de setembre de 2010

SONS DE TURQUIA 4

SEZEN AKSU
Seria pretensiós per part meva dir que us vull presentar la Sezen Aksu, perque a la figura més important de la música turca contemporània, no li calen presentacions.



En realitat, aquest quart capítol de la sèrie Sons de Turquia, vol ser el meu petit tribut, no només a la gran diva de la música, sinó també a la gran dama de la Mediterrània, però, sobretot, a la dona compromesa social i políticament, que ha aconseguit desmuntar prejudicis socials que semblaven inamobibles a Turquia.


diumenge, 4 de juliol de 2010

SABORS DE TURQUIA 5

RECEPTA DE BAKLAVA
Tal i com us comentava en el post anterior, els baklava són unes de les postres més conegudes i més ben valorades de Turquia. I des que vaig tornar del viatge, que tenia ganes de menjar-ne un altre cop.
Després de consultar un munt de receptes de baklava a internet, em vaig decidir a fer-ne, utilitzant la recepta que us presento tot seguit. Val a dir que la vaig adaptar una mica al meu gust i als ingredients que tenia.


dilluns, 7 de juny de 2010

SABORS DE TURQUIA 4

BAKLAVA, UNES POSTRES IMPERIALS 
Parlar de baklava, és parlar, potser, de les postres més famoses del món àrab en general i de Turquia en particular.
Es tracta d’uns pastissets elaborats amb yufka o pasta filo, farcits de nous, ametlles o pistatxos i coberts d’almívar.


El nom dels baklava prové de la paraula baklavi que significa nous en àrab (بقلاوة, baqlāwah).
Per a conèixer-ne l’origen, tot i que és una mica incert, sembla que hem de situar-nos a Assíria i remuntar-nos al segle VIII abans de Crist. Allà hi trobem un tipus de postres amb nous picades i mel, similar als baklava actuals, però confeccionat amb diverses capes molt primes de pasta de pa.

dilluns, 24 de maig de 2010

SABORS DE TURQUIA 3

PETIT HOMENATGE 
Fa poc, el meu amic Amadeu, sabedor de la meva afecció per Turquia, em va fer arribar la recepta que vull presentar-vos avui. Es tracta d’un plat que el cuiner català Isma Prados va preparar ja fa temps al seu programa de cuina de TV3.
Potser és agoserat, per part meva, presentar-lo en un post de la sèrie Sabors de Turquia, doncs no és una recepta estrictament turca, però, com que té la influència claríssima de la cuina otomana, us la vull presentar com el meu petit homenatge a l’hospitalitat de la gent d’aquell país, meditarrani com el meu.


Així doncs, aquí teniu la recepta d’un meze peculiar, un meze de l’altra banda de la Mediterrània. 

dissabte, 15 de maig de 2010

SABORS DE TURQUIA 2

MEZZE
Els turcs són uns amfitrions acollidors i generosos, que aprofiten qualsevol ocasió per a convidar-te a compartir un tè, un cafè... Ho vam poder comprovar fins i tot a una benzinera de Kuşadası, quan ens van convidar a prendre un tè mentre posavem benzina al cotxe.
A Turquia, als estrangers  no s’els veu com simples turistes o visitants, sinó que són considerats konuk, és a dir, convidats, en el sentit més estricte de la paraula.
Fent honor al seu tarannà amical i acollidor i d’acord amb els principis de l’Alcorà, l’hospitalitat és una de les característiques essencials de la manera de fer del poble turc. D’això te n’adones de seguida, quan arribes al país.
I una bona mostra d’aquesta generositat la trobem en els mezze (meze), és a dir, els aperitius o entrants.


La paraula meze, prové del substantiu persa مزه mazze, que significa sabor i, aquest, a la vegada, té el seu origen en el verb مزیدن mazzidan, que significa assaborir, tastar. Potser és per això que els mezze es serveixen en quantitats petites (com si es tractés de tapes), acompanyats de pide (espècie de pa turc, pla i llarg com una coca).

dimecres, 28 d’abril de 2010

SABORS DE TURQUIA 1

MENJAR A TURQUIA
La influència de Turquia ha estat notable al llarg de la història en molts àmbits. I en el cas de la gastronomia, es manifesta de manera molt particular. Molt especialment durant l’època d’esplendor de l’Imperi Otomà (1453-1650), Turquia i la seva cuina han abraçat tota la Mediterrània, l’Europa oriental, han influït en la gastronomia egípcia i dels països àrabs i han arribat fins a llocs tan allunyats com l'Índia, en una demostració més del seu paper de pont de cultures entre l’Occident i l’Orient, a través de la Ruta de la Seda i de la Ruta de les Espècies.


De les estepes de l’interior d’Àsia, la cuina turca n’ha importat els productes làctics i la carn. Dels pobles de l’Orient, n’ha aprofitat la gran varietat d’aromes de les espècies. Del món clàssic se n’ha quedat l’extraordinària riquesa vegetal de la Mediterrània. El resultat ha estat una cuina sincera,


divendres, 5 de febrer de 2010

SONS DE TURQUIA 3

EZGININ GÜNLÜĞÜ
Vaig descobrir el grup Ezginin Günlüğü per casualitat, en el vídeo d’Istanbul d’un colega blocaire, quan preparava el meu viatge a Turquia. Era el meu primer contacte amb la música turca i, tot i no haver estat mai encara a Istanbul, el so d’Ezginin Günlüğü em va transportar a la ciutat del Bòsfor.
En tornar a Barcelona, les notes de les seves cançons em recorden la llum màgica del capvespre, el cant dels muetzins a l’oració, el batibull d’Istiklal cadessi, les olors del Basar de les Espècies i del Mercat del Peix de Beyoğlu... La música dels Ezginin Günlüğü em permet tornar, ni que sigui amb la imaginació, a la fascinant Istanbul.

I avui, vull compartir amb vosaltres, des d’aquest bloc, la trajectòria d’aquest grup.
Ezginin Günlüğü va ser fundat per

dilluns, 14 de desembre de 2009

MIRADES DE TURQUIA 1

Vull dedicar el primer comentari de la nova sèrie MIRADES DE TURQUIA, als ulls de l’Ara Güler, mestre de la fotografia turca i un dels millors de la història de la fotografia mundial.


Ara Güler.
Güler va néixer a Istanbul l’agost de 1928. La seva família, d’origen armeni, era propietària d'una farmàcia a Istiklal Caddesi, Beyoğlu i tenia un ampli cercle d'amics del món de l'art de l'època. Potser aquest és el motiu que

dimecres, 9 de desembre de 2009

GRÀCIES!!!

Ja són mil les persones que han llegit les meves NOTES DE VIATGE. A totes elles i a totes les que visiteu aquest bloc des d'ara, moltes gràcies!!!

Quina il·lusió!! i… qui m’ho havia de dir quan vaig començar l’aventura d’escriure’l.

Des d'aquí, moltíssimes gràcies, també, a totes les persones que m'heu ajudat a fer-ho, amb els vostres consells i el vostre suport.

M'agradaria convidar-vos a totes i a tots a col.laborar-hi amb els vostres comentaris, opinions, crítiques, suggeriments...

dimarts, 8 de desembre de 2009

MANIFEST EN DEFENSA DELS DRETS FONAMENTALS A INTERNET


Davant la inclusió en l'Avantprojecte de Llei d'Economia sostenible de modificacions legislatives que afecten el lliure exercici de les llibertats d'expressió, informació i el dret d'accés a la cultura a través d'Internet, els periodistes, bloggers, usuaris, professionals i creadors de Internet manifestem la nostra ferma oposició al projecte, i declarem que ...

diumenge, 15 de novembre de 2009

SONS DE TURQUIA 2


TAKSIM TRIO
Aquest és el segon comentari de la sèrie que he anomenat Sons de Turquia, amb la qual vull presentar-vos les músiques que acompanyen aquest blog, que són, d'alguna manera, les “meves” músiques de Turquia.
Començo parlant-vos de tres instruments, de tres músics, de tres amics. Si, us parlo del Taksim Trio. Des del primer cop que els vaig escoltar, em van conmoure profundament i són a la meva llista de sons de Turquia des del començament. El diàleg entre orient i occident es mostra de tal manera a la seva música, que em transporta inevitablement fins on conflueixen totes les cultures, aquest lloc obert al món que és Istanbul.

El Taksim Trio el componen tres grans mestres instrumentistes: Hüsnü Şenlendirici al clarinet, Ismail Tunçbilek al bağlama i Aytaç Doğan al kanun, que han decidit unir el seu virtuosisme en aquest projecte on conviuen tots els estils de la música turca actual: la tradicional i l’experimental, l’arabesc i l’avantguarda, el jazz i la música clàssica otomana.
Taksim no és tan sols la gran plaça de Beyoğlu, a Istanbul.

SONS DE TURQUIA 1


M'agradaria parlar-vos una mica de música. Sóc conscient que voler parlar de la música turca en una sola entrada d'un blog, és com llançar-se enmig d'un oceà i voler arribar a la vora sense saber nedar. Tot i això, i perdoneu la meva gosadia, ho provaré.
ISTANBUL. BOTIGA D'INSTRUMENTS A GALIP DEDE CADESSI


Evidentment, Turquia és inmensa i, tant en la seva història com en la seva situació geogràfica, uneix la cultura asiàtica amb la cultura europea i recull, fins i tot, tradicions del Magrib.

dilluns, 9 de novembre de 2009

LA MIRADA BLAVA


NAZAR BONCUĞU

No ens ve de nou, actualment, trobar les ciutats on viatgem plenes de souvenirs. No ens sorprèn, ens hem acostumat a veure-ho com una cosa normal, pròpia de la societat de consum a la qual vivim. Ningú no s'estranya de trobar Torres Eiffel en miniatura per tot Paris, ni de veure petites Estàtues de la Llibertat a tots els racons de New York.

Però, us haig de confessar que Turquia ha aconseguit sorprendre'm. Sembla que els turcs no es conformen a tenir un record de cada ciutat. aquí en tenen un de tot el país: l'Ull de Nazar (Nazar Boncuğu). Per allà on on vas te'l trobes penjat, però no només a les botigues de souvenirs per a turistes. No. L'Ull de Nazar és a tot arreu. A les botigues, als restaurants, a les cases, a les oficines, als cotxes, incrustat al paviment d'alguns carrers... També el porten a sobre, en forma de penjoll, de braçalet, com a fermall per al xumet dels nadons...

NAZAR BONCUĞU

dilluns, 2 de novembre de 2009

DESCONCERT O ESPERANÇA?

ÜZÜM UMUTTUR

Avui us vull parlar de l'exposició que vàrem veure el proppassat 19 d'agost a l'aeroport d'Istanbul.

Es tracta de la presentació del projecte Üzüm Umuttur (“L'esperança és a la meva cara”), organitzat per la Fundació Toçev, dins el marc de la campanya Yaşasin Okulumuz (“Llarga vida a la nostra escola”).

diumenge, 1 de novembre de 2009

APUNTS D'UN VIATGE A TURQUIA 15

DIMECRES 19 D'AGOST DE 2009

Encara és negra nit quan ens llevem. Hem quedat a quarts de cinc amb en Namal, el xofer que ens acompanyarà fins l'aeroport Adnan Menderes d'Izmir i se'n tornarà el cotxe cap a Kuşadası.

Volem amb Pegasus Airlines fins a l'aeroport Kemal Ataturk d'Istanbul. Hi arribem a l'hora prevista, és a dir, a un quart de nou del matí. Hi haurem de passar unes quantes hores, perquè

dissabte, 31 d’octubre de 2009

APUNTS D'UN VIATGE A TURQUIA 14

DIMARTS 18 D'AGOST DE 2009

El fet d'haver anat a dormir de matinada i el cansament acumulat en el viatge d'ahir, fa que avui s'ens enganxin els llençols i ens llevem tard. Gairebé s'ha esfumat el matí, així que aprofitem el que en queda per a recollir les coses i deixar l'equipatge gairebé enllestit. Com que som a casa, fem ús de les comoditats que ens ofereix l'apartament i

dimarts, 20 d’octubre de 2009

APUNTS D'UN VIATGE A TURQUIA 13

DILLUNS 17 D'AGOST DE 2009



Deixem la costa de l'Egeu per un dia i ens dirigim cap a l'interior. Tenim intenció de visitar Afrodisias (Aphrodisias) i Pamukkale, així que toca matinar, perquè són bastants kilòmetres: uns 450 entre anar i tornar.

Viatjar en cotxe per carreteres turques és tota una experiència. Aquests dies hem vist una mica de tot. Els turcs van al seu aire. Sembla que el codi de circulació no està fet del tot per a ells. No fan servir els intermitents, no respecten les línies contínues, ni els senyals de prohibit avançar, circulen per la vorera en sentit contrari... Ah! i et pots trobar tot tipus de "vehicles"... una moto de la qual el motorista subjecta el manillar amb una mà i, amb l'altra mà, arrossega un carro carregat d'alfals fins dalt... una altra que s'incorpora a l'autovia donant-se impuls amb el peu, com si es tractés d'un patinet... I, quan es fa fosc,

diumenge, 4 d’octubre de 2009

APUNTS D'UN VIATGE A TURQUIA 12

DIUMENGE 16 D'AGOST DE 2009

Avui visitem Èfes (Efes).

EFES
Horari: de 08:30 h a 17:30 h
Entrada: 20 YTL / persona
Àudio-guia: 10 YTL
Aparcament: 5 YTL
Distància: a 20 km de Kusadasi
Temps: 25 min.
Itinerari: Ctra D-515 (20 km)

Uns 80 km al sud d'Esmirna (Izmir), es troba Selçuk i, al seu costat, les ruïnes de l'antiga ciutat d'Èfes.

Fundada pels grecs al segle XI a. C., Èfes arriba a ser una de les ciutats més

APUNTS D'UN VIATGE A TURQUIA 11

DISSABTE 15 D'AGOST DE 2009

Comença un dia assolellat que promet ser realment calorós. Les vistes des de l'apartament són magnífiques: el mar i l'illa de Samos al fons.

El primer és veure si trobem un supermercat on comprar el què necessitarem aquests dies. Baixem a Kuşadası. És una ciutat marítima, al port de la qual hi arriben els grans creuers de luxe de la Mediterrània, que ofereix un gran ambient comercial i de platja. La ciutat per ella mateixa, no és cap cosa. En realitat és un gran centre turístic, com ara Lloret de Mar a Catalunya.

Després de donar una volta per la ciutat, com a presa de contacte, entrem en un hipermercat on trobem tot el que ens caldrà aquests dies.

Havent dinat, ens disposem a anar cap al sud, en direcció a Milet (Milet). Tenim clara la

dilluns, 28 de setembre de 2009

APUNTS D'UN VIATGE A TURQUIA 10

DIVENDRES 14 D'AGOST DE 2009

Mentre esmorzem, gaudim, per darrera vegada, de les boniques vistes de Göreme des de la terrassa de l'hotel Taskonak. Torna a fer un dia claríssim. Em costarà oblidar la transparència de l'aire de Capadòcia. Tot sembla més nítid aquí. Fins i tot els records tenen lluminositat.

Però la nostra estada a la Capadòcia s'acaba. Marxem cap a la costa de l'Egeu.

divendres, 25 de setembre de 2009

APUNTS D'UN VIATGE A TURQUIA 9

DIJOUS 13 D'AGOST DE 2009

Torna a fer un dia preciós i esmorzem, un altre cop, a la magnífica terrassa de l'hotel. Per avui, hem contractat un tour. A les 09:30 h, puntualment, ens recull el minibús de l'hotel. Només som tres parelles: dos japonesos, una italiana, un belga i nosaltres. La nostra guia és la Gonca, una noia jove, llicenciada en turisme, molt agradable.

La nostra primera visita del dia és


APUNTS D'UN VIATGE A TURQUIA 8


DIMECRES 12 D'AGOST DE 2009

Situada a l'Anatòlia central, la Capadòcia (Kapadokya) és una regió d'origen volcànic que ha estat esculpida per la pluja i el vent durant milions d'anys. Les diferents capes de magma i altres materials volcànics, fruit d'antigues erupcions, han donat lloc, amb l'erosió, a serpentejants valls de formes capritxoses. Göreme és un poble petit, situat al cor d'aquest paratge excepcional.

dijous, 24 de setembre de 2009

APUNTS D'UN VIATGE A TURQUIA 7

DIMARTS 11 DE AGOST DE 2009

Avui és el nostre darrer dia a Istanbul i volem fer una última volta per Sultanahmet, encara que aquesta vegada baixarem fent una passejada, per veure la Torre Galata (Galata Kulesi).


ISTANBUL. TORRE GÀLATA (GALATA KULESI)


GALATA KULESI
Horari: de 09:00 h a 20:00 h
Entrada: 10YTL/persona
Com arribar: Tramvia Línia 1 parada Karaköy

Per a això, recorrem el carrer Istiklal i, després d'arribar a Tünel,

dilluns, 21 de setembre de 2009

APUNTS D'UN VIATGE A TURQUIA 6

DILLUNS 10 D'AGOST DE 2009

Després d'un dia ple de visites com el d'ahir, decidim agafar-nos el dilluns amb més calma i ens llevem tard.

Demà marxem cap a la Capadòcia, així que avui farem la bugada. Els apartaments on ens allotgem tenen servei de bugaderia gratuït i aprofitem per emportar-nos-en la roba neta.

Avui dedicarem el dia a conèixer una mica la zona on estem allotjats, el barri de Beyoğlu, antic barri de Pera o, el que és el mateix, el barri de "l'altre costat".

Aprofitem el que queda de matí per redescobrir Istiklal Cadessi, l'ànima del barri europeu,

APUNTS D'UN VIATGE A TURQUIA 5

DIUMENGE 9 D'AGOST DE 2009

Avui visitem, en primer lloc, l'església de Sant Salvador de Chora (Kariye Kilisesi).

KARIYE KILISESI O KARIYE MÜZESI
Horari: de 09:00 h a 17:00 h
Tancat: dimecres
Entrada: 15 YTL / persona
Com arribar-hi: Bus 86v

Per arribar a l'Església de Sant Salvador de Chora hem agafat primer el tramvia (línia 1) fins a la parada de Laleli-Université i després l'autobús 86v a Vezneciler Cadessi, just darrere de la Universitat d'Istanbul. Gairebé no cal ni preguntar al conductor, ja que quan la gent veu que ets un turista ja s'ofereix a indicar-te el camí.


dissabte, 19 de setembre de 2009

APUNTS D'UN VIATGE A TURQUIA 4

DISSABTE 8 D'AGOST DE 2009

Ja fa quatre dies que som a Istanbul i avui comencem amb la visita a la Cisterna Basílica de Yerebatan (Yerebatan Sarnici)

YEREBATAN SARNICI
Horari: de 09:00 h a 17:30 h
Tancat: dimarts
Entrada: 10 YTL / persona
Com arribar-HI: Tranvía línia 1, parada Sultanahmet

Es tracta d'un dipòsit construït al segle VI per abastir d'aigua els palaus de la ciutat. Per a mi, encara que hagi perdut la seva funció inicial i ja no s'utilitzi com a cisterna, és un dels monuments més espectaculars d'Istanbul.

APUNTS D'UN VIATGE A TURQUIA 3

DIVENDRES 7 D'AGOST DE 2009

Avui, visitem el Palau de Dolmabahçe (Dolmabahçe Sarayi)

DOLMABAHÇE SARAYI
Horari: de 09:00 h a 16:00 h
Tancat: dilluns i dijous
Entrada: 20 YTL / persona
Com arribar: Tramvia Línia 1 parada Kabatas

Aquest palau va ser construït a mitjans del segle XIX pel sultà Abdülmecit, per albergar la seva residència oficial i el parlament. Es tracta d'un


Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...