MIRADES DE TURQUIA 1

Vull dedicar el primer comentari de la nova sèrie MIRADES DE TURQUIA, als ulls de l’Ara Güler, mestre de la fotografia turca i un dels millors de la història de la fotografia mundial.

Ara Güler.

Güler va néixer a Istanbul l’agost de 1928. La seva família, d’origen armeni, era propietària d'una farmàcia a Istiklal Caddesi, Beyoğlu i tenia un ampli cercle d'amics del món de l'art de l'època. Potser aquest és el motiu que

l’Ara Güler vulgui dedicar-se, inicialment, a l’art dramàtic i al cinema.

Finalment, però, s’inclina pel periodisme i, el 1950, inicia els seus estudis a la Universitat i entra a treballar al diari Yeni Istanbul.

El 1958, fa de reporter fotogràfic de l’Orient Mitjà per a les revistes Time-Life, Paris-Match i Der Stern. L’any 1961, essent director de fotografia de la revista Hayat, coneix l’Henri Cartier-Bresson i s’uneix a l’agència Magnum de Paris. Aquest mateix any, l’antologia Photography Annual de la Gran Bretanya, el considera un dels set millors fotògrafs del món i és l’únic fotògraf turc acceptat a l’American Society of Magazine Photographers.

Ara Güler fotografiat per Henri Cartier-Bresson.

Les seves obres s’han exposat a tot el món, des del Museu d’Art Modern MOMA de Nova York, a la fira Fotokina de Colònia o la Biblioteca Nacional de Paris. I han estat publicades a revistes com Time-Life, Horizon, Newsweek...

Ara Güler. 1957. Sofia Loren. Cannes.

Güler ha treballat tots els gèneres: la fotografia periodística, el paisatge, l’art, el retrat... Ha utilitzat molts cops el color, però a mi, personalment, em captiven de manera molt especial les seves fotografies en blanc i negre.

Ara Güler. 1957. Winston Churchill. Istanbul.

Ha viatjat per tots els racons del món, però sobretot ho ha fet per tota Turquia. Com explico al comentari APUNTS D’UN VIATGE A TURQUIA 13, és gràcies a les fotografies fetes per l’Ara Güler que, l’any 1961, el govern va encarregar a l'arqueòleg d'origen turc Kenan Erim, de la Universitat de Nova York, l'inici de les excavacions de la magnífica ciutat romana d’Afrodisias.

L’obra de l’Ara Güler ha rebut premis i distincions de tot tipus, ha estat publicada en més d’una trentena de llibres i forma part de les col·lecions de museus i biblioteques d’arreu del món.

Ara Güler. 1956. Allah. Mesquita Vella. Edirne

Segons diu l’Ara Güler, “la fotografia és una forma de màgia, que capta un moment de la vida i el porta cap al futur”.

El seu objectiu, és el testimoni del temps. Tal i com escriu ell mateix, “els temps han canviat, la vida ha canviat... tots dos canvien, havien de canviar”.

Però el punt focal de gairebé tots els seus reportatges és, invariablement, la gent, tant si es tracta de personatges coneguts com de desconeguts.

Ara Güler. 1958. Cafè a una cantonada d'Hacopulo Passage, Beyoğlu, Istanbul.

L’Ara Güler ha aconseguit perpetuar l’entusiasme en brut de l’aficionat. La seva mirada, darrera l’objectiu de la càmera, conserva la curiositat i la ingenuïtat d’un infant.

Ara Güler. 1965. Tarlabaşı, Istanbul.

Però, tot i haver recorregut el món amb la seva mirada màgica, que converteix un moment visual efímer en una imatge eterna, el seu cor batega al ritme de la ciutat del Bòsfor, la ciutat que l’ha vist néixer, la ciutat dels somnis, cruïlla de cultures... És, potser, per això que l’Ara Güler és conegut arreu com “el fotògraf d’Istanbul”.

Ara Güler. 1956. Suleymaniye Camii, Istanbul.

Les seves fotografies d’Istanbul han sabut captar-ne l’experiència vital dels seus protagonistes, l’atmosfera dels seus carrers, la salabror del Bòsfor...

L’any 1999, el govern turc el nomena “Fotògraf del segle”.

L'Ara Güler al seu estudi de Tosbağı Sokak, al barri de Beyoğlu, a Istanbul.

Tot i viatjar per tot el món. l’Ara Güler segueix vivint a Istanbul i continua vinculat a la zona de Beyoğlu i Galatasaray, on treballa des del seu estudi a Tosbağı Sokak i on, fa uns anys, va obrir un cafè molt agradable, anomenat Ara Cafe (podeu trobar-lo al mapa del meu viatge a Turquia 2009, a la barra lateral del blog), on s’hi exposen les seves fotografies.