EZGININ GÜNLÜĞÜ
Vaig descobrir el grup Ezginin Günlüğü per casualitat, en el vídeo d’Istanbul d’un colega blocaire, quan preparava el meu viatge a Turquia. Era el meu primer contacte amb la música turca i, tot i no haver estat mai encara a Istanbul, el so d’Ezginin Günlüğü em va transportar a la ciutat del Bòsfor. En tornar a Barcelona, les notes de les seves cançons em recorden la llum màgica del capvespre, el cant dels muetzins a l’oració, el batibull d’Istiklal cadessi, les olors del Basar de les Espècies i del Mercat del Peix de Beyoğlu... La música dels Ezginin Günlüğü em permet tornar, ni que sigui amb la imaginació, a la fascinant Istanbul.
I avui, vull compartir amb vosaltres, des d’aquest bloc, la trajectòria d’aquest grup.
Ezginin Günlüğü va ser fundat per
Emin İgüs, Hakan Yılmaz, Şebnem Ünal, Vedat Verter i Nadir Göktürk l’any 1982 a una Istanbul que patia encara els efectes del cop d’estat militar de 1980, contra el qual el grup va alçar la seva veu, en aquells temps dificils, amb un repertori de cançons tradicionals i poesies d’autors diversos.
Val a dir que, al llarg de la seva història, els Ezginin Günlüğü han musicat poemes d’arreu del món, començant pels grans poetes turcs actuals, com Nazim Hikmet, A. Kadir o Orhan Veli, els grecs Kavafis i Ritsos, i continuant amb els perses clàssics com Mevlana i Omar Khayyam, l’universal Shakespeare, i arribant fis i tot a Paul Valéry i Federico García Lorca.
No puc opinar sobre els poemes dels autors turcs, grecs o perses, però he de dir que el poema de García Lorca musicat per Ezginin Günlüğü conserva la força esfereïdora dels versos del poeta de Granada. Us deixo el poema de Lorca en la seva versió original en castellà i en la seva traducció al turc.
Sorpresa
Muerto se quedó en la calle
con un puñal en el pecho.
No lo conocía nadie.
¡Cómo temblaba el farol!
Madre.
¡Cómo temblaba el farolito de la calle!
Era madrugada. Nadie
pudo asomarse a sus ojos
abierto al duro aire.
Que muerto se quedó en la calle
que con un puñal en el pecho
y que no lo conocía nadie.
Federico García Lorca
Şaşırtı
Vurulup bırakılmış sokağa
yüreğinde bir hançer.
Kimseler tanımıyor onu.
Nasıl da titriyor fener!
Anam.
Nasıl da titriyor fenercik sokakta!
Gün doğuyordu. Kimseler
yansımıyordu kuru ayazda
aralık kalan gözlerinde.
Sokakta bırakılmış bir ölü işte,
yüreğinde bir hançer
ve onu kimseler tanımıyor.
Federico García Lorca
Si voleu, podeu escoltar la versió musicada per Ezginin Günlüğü per al seu disc “Ölüdeniz” (1990) en aquest videoclip:
Des del seu primer àlbum, “Seni Düşünmek”, publicat l’any 1985, la música dels Ezginin Günlüğü era escoltada per joves estudiants universitaris i en altres cercles retringits d’Istanbul, ja que havia estat prohibida a la televisió pública, però, amb la publicació de l’àlbum “Oyun” (1995) i l’aparició de canals privats de televisió, els seus videoclips es popularitzen, especialment el de la cançó “Düşler Sokağı” (que podeu escoltar en un videoclip de la barra lateral d’aquest blog), i el grup és reconegut a tota Turquia.
La trajectòria professional del grup, inclou una discografia de més de 15 títols i compta amb col·laboracions de nombrosos músics de tota Turquia. En aquest sentit, cal destacar la publicació de l’àlbum “Çeyrek”, l’any 2007, amb motiu del 25è aniversari d’Ezginin Günlüğü, en el qual interpreten les cançons del grup 25 destacats artistes turcs com Sezen Aksu, Yavuz Bingöl, Hüsnü Şenlendirici, Yaşar, etc.
Des del seu primer concert el gener de 1983 al Hodri Meydan Kültür Merkezi d’Istanbul, els components del grup han canviat en diverses ocasions, fins a arribar a la formación actual, constituïda per Hüsnü Arkan, Eylem Atmaca, Cafer İşleyen, Gökhan Tümkaya, Cem Gezginti, Erkan Gürer i Nadir Göktürk, dels quals només aquest darrer formava part de la banda original. Tot i això, però, Ezginin Günlüğü ha sabut mantenir el seu esperit inicial al llarg de tota la seva trajectòria professional, que els ha dut a realitzar concerts, no només a desenes de ciutats de Turquia, sinó també a països com Alemanya, Holanda, Suècia, Bèlgica, Anglaterra i Xipre. Tan de bò algun dia els poguem escoltar en viu a Barcelona.
Preciosa música. M'agrada molt la música turca i aquest grup no el coneixia.
ResponEliminaNo se como no havia vist abans el teu bloc, m'encanta Turquia, així que em passaré sovint per aqui.
Una abraçada
Hola Lourdes!
ResponEliminafinalment he pogut passejar pel teu blog i m'he quedat prendada. El que escrius, la música...oohh! la música, quina delícia.
t'enllaço per poder estar al dia de tot el que ens vas contant.
una abraçada,
Núria.
Es un dels meus grups favorits, i hi vaig escriure d'ells al meu bloc fa un temps:
ResponEliminahttp://elrincondeorfeo.blogspot.com/2008/09/ezginin-gnlg.html
Molt bona entrada, molt completa.
Görüsürüz,
Toni.
Moltes gràcies a tots tres!
ResponEliminaDarrerament he tingut poc temps per a dedicar al blog, però us agraeixo molt els vostres comentaris. El cert és que són molt encoratjadors.
Gràcies un altre cop.
Görüsürüz!