SABORS DE TURQUIA 2

MEZZE

Els turcs són uns amfitrions acollidors i generosos, que aprofiten qualsevol ocasió per a convidar-te a compartir un tè, un cafè... Ho vam poder comprovar fins i tot a una benzinera de Kuşadası, quan ens van convidar a prendre un tè mentre posavem benzina al cotxe.

A Turquia, als estrangers  no s’els veu com simples turistes o visitants, sinó que són considerats konuk, és a dir, convidats, en el sentit més estricte de la paraula.

Fent honor al seu tarannà amical i acollidor i d’acord amb els principis de l’Alcorà, l’hospitalitat és una de les característiques essencials de la manera de fer del poble turc. D’això te n’adones de seguida, quan arribes al país.

I una bona mostra d’aquesta generositat la trobem en els mezze (meze), és a dir, els aperitius o entrants.

La paraula meze, prové del substantiu persa مزه mazze, que significa sabor i, aquest, a la vegada, té el seu origen en el verb مزیدن mazzidan, que significa assaborir, tastar. Potser és per això que els mezze es serveixen en quantitats petites (com si es tractés de tapes), acompanyats de pide (espècie de pa turc, pla i llarg com una coca).

Tot i la prohibició corànica de beure alcohol, amb els mezze s’hi sol beure raki.  El raki és un tipus d’aiguardent anissat, fet a base de fruites, principalment de figa, que està considerat el licor nacional turc, tot i el seu elevat contingut d’alcohol (uns 40º). 

Es pot prendre sol o diluït en aigua a parts iguals i amb gel. Quan es barreja amb l’aigua, agafa un color blanquinós, per això també és conegut amb el nom d’aslan sütü, és a dir, “llet de lleó”. Beure raki esdevé, per als turcs, un veritable ritual per a menjar-se els mezze.

Tots els àpats familiars o entre amics, tant a casa com a les meyhane o tavernes, comencen amb un gran assortiment de plats de mezze.

Com més convidats hi ha, més gran és l’assortiment de mezze, que es presenta a la manera d’un bufet, per la qual cosa és freqüent que aquesta mena d’aperitiu s’allargui fins i tot per espai d’hores, abans d’arribar al plat principal.

Els mezze poden ser freds (soguk meze) o calents (sicak meze) i n’hi ha de molts tipus i molta varietat. Destaquen, de manera especial, les verdures i hortalisses, com l’albergínia (patlıcan) – que es pot fer fregida (şakşuka), farcida (karniyarik) o de mil maneres més- o el pebrot (biber), les amanides (salatar) com la de cogombre amb iogurt (cacık), els purés de cigrons (humus), de faves (fava), d’albergínia (patlıcan beğendi)...

També cal parlar dels famosos farcits (dolma), com els pebrots (biber dolmasi), els carabassons (kabak dolmasi) o el més conegut de tots, el yaprak dolmasi -arròs amb fruits secs i espècies, embolicat amb una fulla de parra-, sense oblidar l’especialitat d’Istanbul, els musclos farcits (midye dolmasi).

Un altre grup el formen els zeytinyağlı, que són les hortalisses cuinades amb oli d’oliva, que també es mengen fredes.

Entre els mezze calents, són més que remarcables el peynrli börek, pasta filo (yufka) farcida de formatge blanc, els sigara böreği, o rotllets de formatge o de carn, i el pollastre amb salsa de nous o pollastre circasià (çerkez tavuğu) que es menja untat sobre pa.

Com veieu, la varietat de mezze és molt gran, i el cert és que ells sols ja poden constituir un àpat, però el caracter generós i acollidor dels turcs fa que aquests bufets tan abundants, només es considerin el començament d’una vetllada familiar o per a compartir amb els amics. Per tant, només em resta dir-vos Afiyet Olsun! (que aprofiti!).