Aquest és un blog nascut, inicialment, amb la voluntat de compartir amb vosaltres les meves notes de viatge, en tornar de Turquia, l’agost de 2009. Però de seguida, en arribar a Istanbul, el meu interès per aquest país, ha derivat en fascinació i m’he sentit empesa a conèixer-ne més coses, encara que sigui de Barcelona estant.

És per això que, les meves notes de viatge, han esdevingut un quadern de notes, que no ofereix una visió objectiva ni global de Turquia, sinó una impressió personal i subjectiva, fruit de la fascinació que ha despertat en mi aquest país meravellós. M’agradarà compartir aquestes impressions amb tots vosaltres i que m’ajudeu a enriquir-lo amb les vostres crítiques, comentaris i suggeriments.

diumenge, 12 de setembre del 2010

SONS DE TURQUIA 4

SEZEN AKSU
Seria pretensiós per part meva dir que us vull presentar la Sezen Aksu, perque a la figura més important de la música turca contemporània, no li calen presentacions.



En realitat, aquest quart capítol de la sèrie Sons de Turquia, vol ser el meu petit tribut, no només a la gran diva de la música, sinó també a la gran dama de la Mediterrània, però, sobretot, a la dona compromesa social i políticament, que ha aconseguit desmuntar prejudicis socials que semblaven inamobibles a Turquia.






Fatma Sezen Yıldırım (aquest és el seu nom real) neix a Sarayköy, uns 20 km al nord-oest de Denizli, el 13 de juliol de 1954. Per motius professionals dels seus pares -és filla d’un professor de matemàtiques i d’una professora de ciències-, als 3 anys es trasllada a Izmir. Des de ben petita, rep educació musical i artística, però no accepta de bon grat la dura disciplina imposada pel seu pare i protagonitza, fins i tot, diversos intents de suicidi –“un cada quinze dies”, segons diu ella mateixa-.
És a la bella Izmir mateix, l’antiga Esmirna port del mar Egeu, on la jove Fatma entra en contacte amb la música de Grècia i Macedònia. Però els seus pares no veuen amb bons ulls l’afecció de la Sezen per la música. Ells voldrien que la seva filla fós metgessa o enginyera, per això es matricula a l’Institut Agrícola de la Universitat de l’Egeu i comença els estudis d’enginyeria agrònoma. Però ella -com confesa en una entrevista- somia que li agradaria apagar els llums, sortir al balcó i veure la gent reunir-se al carrer per escoltar-la.
Finalment, el 1974, abandona la universitat per a dedicar-se plenament a la música. És una època de xoc emocional entre la cultura occidental, representada pel pop i el rock, i el món oriental, representat per la música turca més tradicional.




El novembre d’aquest mateix any, es casa amb el doctor en geologia Ali Aksu Engin, el seu primer marit (que actualment viu al Canadà), el cognom del qual afegeix més tard al seu nom artístic.
L’any següent, amb el nom artístic de Sezen Seley, publica el seu primer senzill, anomenat Haydi Şansım, que passa sense pena ni glòria -només en va vendre 50 còpies-.
El 1977, publica el seu primer àlbum, Allahaısmarladık. Però el disc que suposa el seu reconeixement definitiu surt a la llum l’any 1978 amb el nom de Serçe (pardal). A partir d’aquest moment comença una de les carreres musicals més fulgurants de la música mediterrània dels segles XX i XXI.  Des de l’aparició d’aquest àlbum, la Sezen és coneguda com Minik Serçe (petit pardal), sobrenom que, al meu entendre, no li escau gens.




La Sezen Aksu escriu la lletra i la música de gairebé totes les seves cançons i això, a la Turquia dels anys setantes, quan ella comença la seva carrera, no és cap tasca fàcil per a una dona. De fet, és la primera dona turca que compòn i interpreta la seva pròpia música.
El juliol de 1981, es casa amb Sinan Özer, amb qui te un fill, Mithat Özer, nascut el novembre del mateix any. La vida sentimental de la Sezen és agitada i plena d’amors i desamors. De fet, encara contrau dos matrimonis més (l’un amb Ahmet Utlu i l’altre amb Hasan Yükseltepe) i tots dos acaben, també, en divorci. Però de totes les seves relacions sentimentals, la més coneguda, és la que manté amb el músic, compositor i productor turc d’origen armeni Ohannes Tunçboyacıyan, conegut com Onno Tunç. Musicalment parlant, la relació que manté amb l’Onno Tunç es materialitza en àlbums com Sen Ağlama (1984),  Git (1986), Sezen Aksu’88 (1988), Sezen Aksu Söylüyor (1989), Gülümse (1991) i Deli Kızın Türküsü (1993). Però la unió de la Sezen Aksu amb Onno Tunç té una trascendència encara més gran a nivell social. El fet que la gran diva del “poptürk” s’enamori d’un armeni, provoca grans recels socials i remou moltes coses a Turquia.




El 1995 publica l’àlbum Işık Doğudan Yükselir (La llum surt per l’Est) on fa una síntesi dels gèneres tradicionals turcs amb tot allò que vé de l’oest, unint la música kurda i les danses zeybeg de l’Egeu amb les çingenelerin sarkisi (cançons gitanes) amb influències hindús i budistes. Aquest àlbum li proporciona projecció a Europa i arreu del món.
Però el 14 de gener de 1996, en el trajecte de Bursa a Istanbul, Onno Tunç mor en estavellar-se l’avió que pilota, a causa del mal temps. La mort del músic suposa un cop molt fort per a la Sezen, que cau en una profunda depressió, decideix allunyar-se del soroll mediàtic i es refugia en la música. Fruit d’aquest retir voluntari neix l’àlbum Düş Bahçeleri (Jardins somiats), com a homenatge a Onno Tunç.
El 1997, produeix, juntament amb el compositor bosni Goran Bregović, l’àlbum Düğün ve Cenaze (El casament i el funeral) i el 1998 experimenta amb la música electrònica al disc Adı Bende Saklı, modernitzant el pop del seu país.
Sezen Aksu crea la seva pròpia productora i, no només escriu i compòn cançons per a altres artistes, sinó que també els produeix alguns discos. Ella és l’autora del tema Şımarık, que ha donat fama internacional a Tarkan, un dels cantants més coneguts de Turquia.
En àlbums com Deliveren (2000) i Şarkı Söylemek Lazım (2002), la Sezen Aksu combina instruments tradicionals turcs amb instruments de jazz occidentals i ofereix jocs instrumentals que s’han convertit en pauta de la música turca actual.




El realitzador alemany d’origen turc  Fatih Akın,  la convida a participar en el seu documental Crossing the bridge: the sound of Istanbul, que es presenta fora de concurs al Festival de Cannes de 2005.
El mateix any, edita Bahane (Excuses) en el qual, afirmen els experts, es fan evidents la gran expressivitat i la varietat de registres de la seva tècnica vocal.
Però la Sezen que, personalment, vull homenatjar aquí, és la dona que es compromet públicament i posa tota la força de la seva veu i la seva condició de diva musical de Turquia al servei de diverses causes socials i polítiques.
En aquest sentit, es manifesta en contra de les morts provocades per la intervenció de l’exèrcit turc a la guerra d’Irak.
Fa sentir també la seva veu per a reclamar que es respectin i es valorin totes les cultures de seu país i es posiciona clarament a favor dels pobles kurd i armeni, organitzant gires per Turquia i per Europa per a promoure la diversitat cultural d’Anatòlia, amb artistes que canten en kurd, en armeni i en grec.
Com a dona, la Sezen Aksu lluita per a aconseguir que totes les dones de Turquia tinguin accés a la cultura. Per això, el 2005 publica l’àlbum Kardelen (Floc de neu), on versiona vells temes a benefici d’un projecte en suport de l’educació de nenes de famílies sense mitjans.




Fins i tot la seva manera de viure, sense figura masculina, apasionada i lliure, és un compromís en ella mateixa.
Mostra del compromís de la Sezen és, sens dubte, el disc Deniz Yıldızı (Estrella de mar), publicat el 2008 en col·laboració amb Arto Tunçboyacıyan, germà d’Onno Tunç i líder carismàtic de l’Armenian Navy Band, on explora l’univers del jazz. Entre les cançons d’aquest disc, per exemple, en trobem una dedicada als soldats turcs víctimes d’una guerra absurda, o una altra a la memoria del periodista armeni Hrant Dink, assassinat a Istanbul per haver denunciat el genocidi armeni.
Escolteu, doncs, la veu profunda i enigmàtica d’una dona, gran dama de la Mediterrània, icona musical de la Turquia moderna i símbol del compromís social i polític: la Sezen Aksu.

2 comentaris:

  1. Hola Lourdes,

    Fantàstica aquesta entrada sobre Sezen Aksu, de la que sóc gran admiradora.

    La seva música m'evoca el viatge que vaig fer a Istanbul i em provoca una gran nostàlgia i unes ganes irrefrenables de tornar-hi amb els meus dos fills.

    Fantàstica la música....

    Salutacions i moltes felicitats pel teu blog.

    ResponElimina
  2. Hola Bertika,

    Comparteixo amb tu la dificultat de compaginar tantes coses i el gust per viatjar amb els fills, amb la parella o amb tots plegats.

    I comparteixo també, veig, la nostàlgia de la meravellosa Istanbul i l'admiració per la música de la Sezen Aksu.

    Són doncs diverses les coses que compartim.

    He visitat el teu blog i prometo tornar-ho a fer amb el deteniment que es mereix.

    T'agraeixo moltíssim el teu comentari.

    Çok teşekkürler (moltes gràcies) i fins aviat!!

    ResponElimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...

EM SEGUEIXEN DES DEL FACEBOOK

SUBSCRIU-TE A LES ACTUALITZACIONS DEL BLOG

PER A SABER COM SONA TURQUIA


MusicPlaylist

VISUALITZA AQUEST BLOC EN CASTELLÀ

MAPA INTERACTIU DEL MEU VIATGE A TURQUIA

MAPA INTERACTIU DEL MEU VIATGE A TURQUIA
Inclou adreces d'interès i informacions d'horaris, preus, itineraris, etc.

PLÀNOL DEL METRO D'ISTANBUL

CONVERTIDOR DE MONEDA

QUINA HORA ÉS A TURQUIA?

TECLAT VIRTUAL EN TURC

EL TEMPS A ISTANBUL

ETIQUETES

aeroport Atatürk (2) Afrodisias (1) agraïments (1) Akbil (1) Ara Güler (3) arquitectura bizantina (2) arquitectura otomana (1) art bizantí (2) art otomà (1) Arto Tunçboyacıyan (1) Avanos (1) Aytaç Doğan (1) Bağlama (2) baklava (2) Basar de les Espècies (1) Basar Egipci (1) Bennu Gerede (1) Beyoğlu (3) Bilioteca de Cels (1) börek (2) buzuk (1) cacık (1) Cafer İşleyen (1) Capadòcia (4) Caravansarai (1) Cases del vessant de la muntanya (1) ceràmica (2) çerkez tavuğu (1) Chora (1) Cisterna Yerebatan (1) Clarinet (1) Concili de Nicea (1) ÇORBA (1) cuina turca (8) darbuka (1) Derinkuyu (1) Didimeion (1) Didyma (1) dolma (1) Dolmabahçe (1) drets (1) Educació (1) Èfes (1) Egeu (4) Erkan Gürer (1) Església de Santa Irene (1) Església Fosca (2) Eylem Atmaca (1) Ezginin Günlüğü (1) Fatih Akın (1) Fethiye (1) fıstığı (2) Fotografia (2) Galatasaray (1) gastronomia turca (8) Gezginti (1) Gökhan Tümkaya (1) Goran Bregović (1) Göreme (4) gözleme (1) Gran Basar (1) havuç (1) Hipòdam (1) humus (1) Hüsnü Arkan (1) Hüsnü Şenlendirici (2) internet (1) Islam (1) Ismail Tunçbilek (1) Istanbul (12) Istiklal Cadessi (2) Izmir (4) Iznik (2) kanun (2) Karaköy (2) Kariye (1) Kaymaklı (1) kebap (1) Kenan Erim (1) kırmızı biber (2) köfte (1) Kuşadası (4) lahmacun (1) lokanta (1) manifest (1) Mesquita Blava (2) Mesquita de Rüstem Paşa (2) Mesquita de Rüstem Pasha (1) Mesquita de Selimiye (2) Mesquita de Suleymaniye (2) Mesquita Nova (2) meyhane (2) meze (5) Milet (1) museu a l'aire lliure de Göreme (2) Música Turca (4) Nadir Göktürk (1) nay (1) Nazar Boncuğu (1) Nicea (1) Nihat Odabaşı (1) ocakbasi (1) Okan Bayülgen (1) Onno Tunç (1) Ortaköy (1) oud (1) Pammakaristos (1) Pamukkale (1) patlıcan (2) Patrimoni de la Humanitat (UNESCO) (5) Pera (1) peynirli (1) pide (2) Pont de Gàlata (1) premis (1) rajoles (2) raki (1) rakı (1) restaurant (1) şakşuka (1) salatası (1) Samos (2) Santa Sofia (1) saz (1) Selçuk (1) Serdar Bilgili (1) Sezen Aksu (2) sigara böreği (2) Söke (1) Sultanahmet (1) Tahsin Aydoğmuş (1) Taksim Trio (1) Tales (1) Tamer Yılmaz (1) tanbur (1) Topkapi (1) Torre Gàlata (1) Tünel (1) Turquia (1) Uçhisar (1) Ull de Nazar (1) Ürgüp (1) viatjar a Turquia (15) visat (1) Yaşasin Okulumuz (1) Yavuz Bingöl (1) yoğurt (3) yufka (4) zeytinyağlı (1)

CERCA EN AQUEST BLOC

GAUDIU DEL MEU BLOG RESPECTANT-LO

M'HAN ENLLAÇAT A...

BLOCS AMICS

PER A TROBAR-ME A FACEBOOK...

PERSONES QUE LLEGEIXEN AQUEST BLOC

 
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...