SONS DE TURQUIA 1

M'agradaria parlar-vos una mica de música. Sóc conscient que voler parlar de la música turca en una sola entrada d'un blog, és com llançar-se enmig d'un oceà i voler arribar a la vora sense saber nedar. Tot i això, i perdoneu la meva gosadia, ho provaré.

ISTANBUL. BOTIGA D'INSTRUMENTS A GALIP DEDE CADESSI

Evidentment, Turquia és inmensa i, tant en la seva història com en la seva situació geogràfica, uneix la cultura asiàtica amb la cultura europea i recull, fins i tot, tradicions del Magrib.

Així doncs, Turquia és un país de gran diversitat musical: la música kurda, la del mar Negre, la del mar Egeu de marcada influència grega, la música gitana i l'arabesc, que n'és, potser, la més popular de totes.

La música turca actual és una fusió de música militar otomana, música tradicional, ritmes islàmics i ritmes grecs. En canvi, la música turca clàssica és el resultat d'un mestissatge entre les músiques d'origen àrab i les d'origen persa que escoltaven els Sultans de l'imperi Otomà.

En el comentari d'avui us parlo dels instruments més habituals de la música clàssica i la música tradicional turca:

El llaüt, anomenat també oud o ud. És l'instrument més utilitzat en la música clàssica i popular de tots els països àrabs, a més de Turquia, Iran, Pakistan, Armènia i Grècia. Es caracteritza per tenir la caixa de ressonància en forma de pera, el mànec curt i el claviller formant un àngle recte amb el mànec. Les seves cordes representen els quatre elements de la natura, el foc, la terra, l'aire i l'aigua.

OUD

El saz, considerat l'instrument nacional turc per excel.lència. Es tracta d'un llaüt de mànec llarg amb tres ordres de cordes metàl·liques. Té un pal amb trasts i un cos protuberant en forma de pera. Dels instruments de diversa grandària que integren la família d'aquest nom, el més habitual és el bağlama, molt popular a Grècia, que té un so similar al charango sud-americà. S'utilitza un plectre flexible per tocar una melodia en la corda més aguda i es fa l'acompanyament en les altres.

SAZ

El tanbur, instrument preferit de la música otomana clàssica. El seu nom prové del persa i significa “llaüt de coll llarg”. Efectivament, es tracta d'un llaüt de mànec molt llarg. El seu ús s'exten des de l'Afganistàn fins a Bòsnia, amb petites diferències en la forma del cos i el nombre de cordes. Les cordes, que segons el tipus d'instrument poden ser dues, tres, sis o set, tenen 104 cm de longitud. La caixa de ressonància, extremadament fina, pot ser semiesfèrica o en forma de mitja pera i li dóna una sonoritat molt especial. Juntament amb el nay, és considerat un instrument emblemàtic de la música sufí.

TANBUR

El Bouzuki o Buzuk, considerat el violí turc, està relacionat amb els gitanos del Líban i Síria. Se'l coneix com el llaüt dels nòmades per haver viatjat per tot el món. També és un instrument molt popular en la música tradicional de Grècia.

BUZUK

El nay, el nom del qual prové també del persa i significa “flauta de canya”. També se l'anomena ney o nai i, de vegades, en el món àrab se'l coneix amb el nom de gassaba. Es tracta d'un instrument de vent, molt antic (de fa més de 5000 anys), de so molt agut, que pertany al grup de les flautes obliqües i fabricat de canya, bambú, fusta o metall. És l'instrument preferit del sufisme.

NAY

El kanun, derivat directament de l'arpa egípcia, és un parent del salteri i del dulcimer Ha estat un element cabdal en la música àrab des del segle X. El seu nom àrab significa "llei" o "regla". Per a tocar-lo, es recolza sobre els genolls i es premen o rasquen les cordes amb plectres col·locats en els dits de les dues mans. Pot tenir entre 50 i 100 cordes de metall disposades en ordres de tres en una caixa trapezoïdal o semitrapezoidal de fusta de noguera.

KANUN

La darbuka o derbake, instrument de percussió d'origen àrab, molt usat a tot l'Orient Mitjà. Te forma de copa i es toca amb els dits o amb el palmell de la mà. Girebé no té varietat tonal. Antigament es fabricava de terrissa o fusta, amb la membrana feta de pell de cabra. De vegades estava decorat amb marqueteries de nacre i mosaics. Actualment es fa de fibra de vidre o fundició d'alumini, amb la membrana de plàstic.

DARBUKA