SABERS DE TURQUIA 3

LES ESGLÉSIES RUPESTRES DE CAPADÒCIA (part I)

La natura ha estat especialment generosa amb la regió de Kapadokya (Capadòcia), situada a l’Anatòlia central. Les erupcions dels volcans Erciyes dağ, Hasan dağ i Göllü dağ, fa uns deu milions d’anys, l’han dotada de formacions geològiques que dibuixen un paisatge espectacular, únic al món.

És cert que, només per poder contemplar aquesta meravella natural, la visita a la Kapadokya (Capadòcia) ja val la pena. Però aquí us vull parlar d’una altra meravella, oculta a les entranyes d’aquesta terra inhòspita -d’estius molt calurosos i hiverns extremadament freds-, que ha fet d’aquesta regió, un lloc de riquesa cultural extraordinària. Us vull parlar dels petits tresors que s’amaguen prop de Göreme al cor de les roques de tosca volcànica de les valls del mateix nom: les esglésies rupestres de Kapadokya (Capadòcia).

 

Göreme és un poble petit, situat a la província de Nevşehir, a uns 75 Km de Kayseri (l’antiga Cesarea, capital de Capadòcia).

De l’incomptable nombre d’esglésies rupestres que hi ha per tota la Capadòcia, les valls de Göreme, ara convertides en Parc Nacional, n’apleguen 34. De totes elles, potser les més conegudes són les que es troben a l’anomenat Göreme açik hava müzesi (Museu a l’aire lliure) o Göreme ören yeri (Ruïnes a l’aire lliure) que, l’any 1985, la UNESCO va declarar Patrimoni de la Humanitat. Es tracta d’un complex monàstic format per 17 esglésies majors i diverses capelles, petits monestirs i habitatges, excavats a les roques de tosca volcànica. (Informacions útils al post APUNTS D’UN VIATGE A TURQUIA 8).

Però, per apreciar tot l’esplendor de l’arquitectura rupestre de Göreme en particular i de la Kapadokya en general, ens cal remuntar-nos al segle IV, quan Sant Basili el Gran, bisbe de Cesarea (l’actual Kayseri) va establir les bases del moviment monacal per la seva desil.lusió amb el materialisme creixent de l'Església. Per a Sant Basili, els homes han de viure en petites unitats autosuficients, fent èmfasi en la pobresa, l'obediència, el treball i la devoció religiosa. D’aquesta manera, es va desenvolupar a Capadòcia un moviment monàstic i eremític molt important, que va propiciar l’aparició de les primeres comunitats de monjos i de monges, dedicades a l’oració i a la vida contemplativa. Les primeres esglésies rupestres de la regió apareixen al si d’aquestes petites comunitats cristianes, cap al segle VI, si bé la majoria de les que podem contemplar avui dia cal situar-les al voltant del segle XI. A partir de les invasions dels seljúcides i els otomans, els monestirs i les esglésies bizantines van ser abandonats o transformats pels habitants de la regió per dedicar-los a nous usos, com magatzems, graners, molins, estables, colomars o, fins i tot, habitatges. 

El patrimoni d’arquitectura rupestre religiosa de Kapadokya és inmens, doncs es calcula que, només a les valls de Göreme, existeixen unes sis-centes esglésies, de les quals moltes conserven encara restes de pintures murals al seu interior. Però, fins la primera meitat del segle XX, quan el jesuíta francès Guillaume de Jerphanion va publicar el seu estudi (Une nouvelle province de l'art byzantin, les églises rupestres de Cappadoce. Paris,1925-1942) sobre les esglésies rupestres de la Capadòcia, aquest patrimoni incomparable ha restat, pràcticament, en l’oblit més absolut. Val a dir, però, que la declararació del Parc de Göreme com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, ha permès la restauració d’algunes esglésies i ha afavorit la conservació d’aquest complex monàstic, sotmès a l’acció implacable de l’erosió de la roca volcànica que el conforma i del turisme. 

Ara bé, tot i que formar part de la llista del Patrimoni Mundial suposa un avantatge innegable per a la conservació de les esglésies de Göreme, haig de dir que les mesures de seguretat del Göreme açik hava müzesi em van semblar molt minces, doncs tots els frescos es troben a l’abast dels visitants sense cap mena de protecció.

D’altra banda, vull remarcar, també, que tota la resta d’enclaus rupestres que no pertanyen al recinte del Göreme ören yeri, es troben encara més desprotegits i corren el risc de desaparèixer pels efectes de l’erosió i, fins i tot, del vandalisme.

En el proper post us parlaré de l’arquitectura i les pintures murals d’algunes esglésies del Göreme açik hava müzesi.