Com a desgreuge al maltractat cogombre, vull dedicar aquest nou capítol de SABORS DE TURQUIA al cacık (pronuncieu-ho djadjic), un plat a base de cogombre i iogurt, conegut més enllà de les fronteres turques, als territoris del vell imperi otomà, com a Romania, a Bulgària o a Grècia, on se’l coneix amb el nom de tzatziki.
dimarts, 7 de juny del 2011
SABORS DE TURQUIA 8
CACIK
Aquests darrers dies el cogombre ha estat protagonista involuntari dels titulars de notícies a tots els mitjans de comunicació europeus.
Els cogombres conreats a l’Estat espanyol han estat injustament acusats per la responsable de salut d’Hamburg, Cornelia Prüfer-Storcks, de provocar una infecció massiva d’escherichia-coli, a causa de la qual gairebé dues mil persones han estat hospitalitzades i una vintena més han perdut la vida.
Finalment, la mateixa senadora Prüfer-Storcks, ha hagut de desmentir que l’origen del bacteri escherichia-coli causant de la intoxicació, es trobés als cogombres espanyols.
Com a desgreuge al maltractat cogombre, vull dedicar aquest nou capítol de SABORS DE TURQUIA al cacık (pronuncieu-ho djadjic), un plat a base de cogombre i iogurt, conegut més enllà de les fronteres turques, als territoris del vell imperi otomà, com a Romania, a Bulgària o a Grècia, on se’l coneix amb el nom de tzatziki.
Com a desgreuge al maltractat cogombre, vull dedicar aquest nou capítol de SABORS DE TURQUIA al cacık (pronuncieu-ho djadjic), un plat a base de cogombre i iogurt, conegut més enllà de les fronteres turques, als territoris del vell imperi otomà, com a Romania, a Bulgària o a Grècia, on se’l coneix amb el nom de tzatziki.
dissabte, 7 de maig del 2011
RECONEIXEMENT INESPERAT
Quan vaig començar la meva aventura blocaire, amb el relat del meu viatge a Turquia, no em podia imaginar que gairebé un parell d'anys més tard continuaria escrivint sobre aquest bell país.
Doncs bé, estic encantada de dir-vos que la versió castellana d'aquest bloc ha estat nomenada avui Blog del dia, distinció que premia els blocs escrits en espanyol més interessants de la xarxa.
Moltes gràcies a tothom qui ha fet possible amb les seves visites i comentaris que les meves Notas de viaje siguin mereixedores d'aquesta distinció.
diumenge, 3 d’abril del 2011
SABERS DE TURQUIA 4
LES ESGLÉSIES RUPESTRES DE CAPADOCIA (part II)
Tornem als petits tresors amagats a les entranyes de la roca volcànica de les valls de Göreme, dels que us parlava al post anterior.Som a la Capadòcia bizantina. Tan llunyana físicament, a l’Anatòlia central, a l’altra banda de la Mediterrània. I tan propera, culturalment, al nostre romànic rural.
No goso qualificar d’edificis les esglésies rupestres de les valls de Göreme, però són, sens dubte, espais arquitectònics que cal interpretar com si es tractés de construccions autèntiques. Parlem, doncs, d’arquitectura. D’una arquitectura potser més “deconstruïda” que construïda. De l’arquitectura rupestre.
Karanlık Kilise (Església Fosca)
Tot i tractar-se d’espais excavats a la roca, a les esglésies de Kapadokya, hi destaca l’utilització de tots els elements propis d’una arquitectura edificada: les columnes, els capitells, els arcs, les voltes, les cúpules. Però cap d’aquests elements arquitectònics no té funció estructural. És a dir, ni les columnes, ni els arcs, ni les voltes, no sustenten res. No són més que elements formals, que contribueixen a donar un aspecte determinat a l’espai sagrat d’un temple, l’aspecte de les grans construccions bizantines de l’època. Ens trobem, doncs, davant d’una arquitectura purament imitativa de l’arquitectura bizantina que es fa a Constantinoble.
dimarts, 8 de març del 2011
SABERS DE TURQUIA 3
LES ESGLÉSIES RUPESTRES DE CAPADÒCIA (part I)
La natura ha estat especialment generosa amb la regió de Kapadokya (Capadòcia), situada a l’Anatòlia central. Les erupcions dels volcans Erciyes dağ, Hasan dağ i Göllü dağ, fa uns deu milions d’anys, l’han dotada de formacions geològiques que dibuixen un paisatge espectacular, únic al món.
És cert que, només per poder contemplar aquesta meravella natural, la visita a la Kapadokya (Capadòcia) ja val la pena. Però aquí us vull parlar d’una altra meravella, oculta a les entranyes d’aquesta terra inhòspita -d’estius molt calurosos i hiverns extremadament freds-, que ha fet d’aquesta regió, un lloc de riquesa cultural extraordinària. Us vull parlar dels petits tresors que s’amaguen prop de Göreme al cor de les roques de tosca volcànica de les valls del mateix nom: les esglésies rupestres de Kapadokya (Capadòcia).
diumenge, 20 de febrer del 2011
SABORS DE TURQUIA 7
YOĞURTLU HAVUÇ SALATASI
La yoğurtlu havuç salatası és una amanida molt saborosa i molt fàcil de fer. Com el seu propi nom ens indica, es tracta d’una amanida de pastanaga: yoğurtlu havuç salatası vol dir, literalment, en turc, amanida de pastanaga amb iogurt.
La yoğurtlu havuç salatası forma part de la inacabable llista de meze, que els turcs serveixen com a entrants en els llargs sopars al voltant d’una gran taula amb família o amics. Així doncs, si volem servir-la a la manera turca, és a dir, combinada amb molts d’altres meze a l’inici de l’àpat, no ens cal preparar-ne massa quantitat. N’hi haurà prou amb uns quants tastets per persona.
dilluns, 3 de gener del 2011
SABERS DE TURQUIA 2
LA MESQUITA OTOMANA
La silueta esbelta dels minarets de les mesquites retallant el cel de la ciutat d’Istanbul, forma part de l’imaginari dels qui hem visitat la capital de l’Imperi Otomà i dels qui no ho han fet. Com el cant dels muetzins cridant a l’oració forma part de la banda sonora dels qui hem trepitjat ni que sigui un cop els carrers de la bella Istanbul.
ISTANBUL
Etiquetes de comentaris:
arquitectura otomana,
art otomà,
ceràmica,
Islam,
Istanbul,
Iznik,
Mesquita Blava,
Mesquita de Rüstem Paşa,
Mesquita de Selimiye,
Mesquita de Suleymaniye,
Mesquita Nova,
rajoles
Subscriure's a:
Missatges (Atom)