SABORS DE TURQUIA 6

SİGARA BÖREĞİ

Avui us presento la recepta dels sigara böreği. Es tracta d’uns rotllets -o cigars- de pasta filo, que formen part de la llarga llista de meze calents de la cuina turca.

De fet, es tracta d’un plat molt versàtil, que ofereix un munt de possibilitats, doncs podem farcir els rotllets amb el que més ens agradi, ja sigui dolç o salat.

Els sigara böreği que he preparat en aquesta ocasió són, potser els més típics, els farcits de formatge. Però d’aquest tipus de börek, també en podem trobar mil versions, depenent del tipus de formatge, dels condiments i, fins i tot, de la manera de coure’l. Perque els Sigara Böreği tant es poden fer al forn com fregits. La recepta que us presento a continuació és per a fer-los fregits.

SABERS DE TURQUIA 1

CERÀMICA D’IZNIK

Es fa dificil passejar per les ciutats de Turquia sense fixar-se en les rajoles de ceràmica que cobreixen els murs dels palaus otomans, de les mesquites o dels mausoleus imperials. Parlo de les famoses rajoles de ceràmica d’Iznik. Són el fruit d’una tradició mil·lenària importada per l’Imperi Bizantí de l’antic Egipte, d’Assíria i de Babilònia, i de la influència de la Xina portada pels mercaders a través de la Ruta de la Seda.

Iznik, l’antiga Nicea, coneguda universalment per ser la seu del primer Concili de l’Església Catòlica, és una de les ciutats més importants de l’Imperi Romà d’Orient. Posteriorment esdevé la capital del Soldanat Seljúcida de Rüm i, més tard, mentre els croats ocupen Constantinoble, la de l’Imperi Bizantí. Amb l’arribada dels Otomans, perd importància política en favor d’Istanbul, però manté la capitalitat en la fabricació de ceràmica. La seva situació, relativament a prop d’Istanbul –actualment està a unes dues hores de distància i, antigament, tan sols a vuit dies a cavall-, contribueix a facilitar-ho. I així, Iznik és el centre més important de producció de ceràmica otomana entre els segles XV i XVII.

SONS DE TURQUIA 4

SEZEN AKSU

Seria pretensiós per part meva dir que us vull presentar la Sezen Aksu, perque a la figura més important de la música turca contemporània, no li calen presentacions.

En realitat, aquest quart capítol de la sèrie Sons de Turquia, vol ser el meu petit tribut, no només a la gran diva de la música, sinó també a la gran dama de la Mediterrània, però, sobretot, a la dona compromesa social i políticament, que ha aconseguit desmuntar prejudicis socials que semblaven inamobibles a Turquia.

SABORS DE TURQUIA 5

RECEPTA DE BAKLAVA

Tal i com us comentava en el post anterior, els baklava són unes de les postres més conegudes i més ben valorades de Turquia. I des que vaig tornar del viatge, que tenia ganes de menjar-ne un altre cop.

Després de consultar un munt de receptes de baklava a internet, em vaig decidir a fer-ne, utilitzant la recepta que us presento tot seguit. Val a dir que la vaig adaptar una mica al meu gust i als ingredients que tenia.

SABORS DE TURQUIA 4

BAKLAVA, UNES POSTRES IMPERIALS 

Parlar de baklava, és parlar, potser, de les postres més famoses del món àrab en general i de Turquia en particular.

Es tracta d’uns pastissets elaborats amb yufka o pasta filo, farcits de nous, ametlles o pistatxos i coberts d’almívar.

El nom dels baklava prové de la paraula baklavi que significa nous en àrab (بقلاوة, baqlāwah).

Per a conèixer-ne l’origen, tot i que és una mica incert, sembla que hem de situar-nos a Assíria i remuntar-nos al segle VIII abans de Crist. Allà hi trobem un tipus de postres amb nous picades i mel, similar als baklava actuals, però confeccionat amb diverses capes molt primes de pasta de pa.

SABORS DE TURQUIA 3

PETIT HOMENATGE 

Fa poc, el meu amic Amadeu, sabedor de la meva afecció per Turquia, em va fer arribar la recepta que vull presentar-vos avui. Es tracta d’un plat que el cuiner català Isma Prados va preparar ja fa temps al seu programa de cuina de TV3.

Potser és agoserat, per part meva, presentar-lo en un post de la sèrie Sabors de Turquia, doncs no és una recepta estrictament turca, però, com que té la influència claríssima de la cuina otomana, us la vull presentar com el meu petit homenatge a l’hospitalitat de la gent d’aquell país, meditarrani com el meu.

Així doncs, aquí teniu la recepta d’un meze peculiar, un meze de l’altra banda de la Mediterrània. 

SABORS DE TURQUIA 2

MEZZE

Els turcs són uns amfitrions acollidors i generosos, que aprofiten qualsevol ocasió per a convidar-te a compartir un tè, un cafè... Ho vam poder comprovar fins i tot a una benzinera de Kuşadası, quan ens van convidar a prendre un tè mentre posavem benzina al cotxe.

A Turquia, als estrangers  no s’els veu com simples turistes o visitants, sinó que són considerats konuk, és a dir, convidats, en el sentit més estricte de la paraula.

Fent honor al seu tarannà amical i acollidor i d’acord amb els principis de l’Alcorà, l’hospitalitat és una de les característiques essencials de la manera de fer del poble turc. D’això te n’adones de seguida, quan arribes al país.

I una bona mostra d’aquesta generositat la trobem en els mezze (meze), és a dir, els aperitius o entrants.

La paraula meze, prové del substantiu persa مزه mazze, que significa sabor i, aquest, a la vegada, té el seu origen en el verb مزیدن mazzidan, que significa assaborir, tastar. Potser és per això que els mezze es serveixen en quantitats petites (com si es tractés de tapes), acompanyats de pide (espècie de pa turc, pla i llarg com una coca).

SABORS DE TURQUIA 1

MENJAR A TURQUIA

La influència de Turquia ha estat notable al llarg de la història en molts àmbits. I en el cas de la gastronomia, es manifesta de manera molt particular. Molt especialment durant l’època d’esplendor de l’Imperi Otomà (1453-1650), Turquia i la seva cuina han abraçat tota la Mediterrània, l’Europa oriental, han influït en la gastronomia egípcia i dels països àrabs i han arribat fins a llocs tan allunyats com l'Índia, en una demostració més del seu paper de pont de cultures entre l’Occident i l’Orient, a través de la Ruta de la Seda i de la Ruta de les Espècies.

De les estepes de l’interior d’Àsia, la cuina turca n’ha importat els productes làctics i la carn. Dels pobles de l’Orient, n’ha aprofitat la gran varietat d’aromes de les espècies. Del món clàssic se n’ha quedat l’extraordinària riquesa vegetal de la Mediterrània. El resultat ha estat una cuina sincera,

SONS DE TURQUIA 3

EZGININ GÜNLÜĞÜ

Vaig descobrir el grup Ezginin Günlüğü per casualitat, en el vídeo d’Istanbul d’un colega blocaire, quan preparava el meu viatge a Turquia. Era el meu primer contacte amb la música turca i, tot i no haver estat mai encara a Istanbul, el so d’Ezginin Günlüğü em va transportar a la ciutat del Bòsfor.

En tornar a Barcelona, les notes de les seves cançons em recorden la llum màgica del capvespre, el cant dels muetzins a l’oració, el batibull d’Istiklal cadessi, les olors del Basar de les Espècies i del Mercat del Peix de Beyoğlu... La música dels Ezginin Günlüğü em permet tornar, ni que sigui amb la imaginació, a la fascinant Istanbul.

I avui, vull compartir amb vosaltres, des d’aquest bloc, la trajectòria d’aquest grup.

Ezginin Günlüğü va ser fundat per