pràcticament la totalitat de les parets. Mobles i finestres de marqueteria, amb fustes precioses i nacre. Una meravella la petita biblioteca d'Ahmet I. Riques catifes, banys de marbre... Preciós. Els jardins són una altra meravella, amb arbres centenaris, fonts relaxants i unes vistes esplèndides sobre el Bòsfor i el Corn d'Or. Bonics pavellons envoltats de jardí, d'entre els quals en destaca, al meu entendre el més bonic de tots: la biblioteca del sultà Ahmet III. El museu del tresor, exhibeix peces i joies espectaculars, tot i que la forma d'exposar-les no és gaire reeixida. Com que la visita s'allarga molt, decidim dinar al restaurant del palau. Un kebap de pollastre sense més pretensions. Bastant car, però, ja se sap, lloc per a turistes... dins del palau... Ah! i per descomptat, sense cervesa!! Cal recordar que la majoria de restaurants no serveixen alcohol. Nosaltres solem beure cervesa sense alcohol, però no n'hem trobat enlloc. La visita, sense presses, entre unes coses i altres, s'allarga tot un matí.
dijous, 17 de setembre del 2009
APUNTS D'UN VIATGE A TURQUIA 2
DIJOUS 6 D'AGOST DE 2009
La primera cosa que visitem d'Istanbul és el Palau de Topkapi (Topkapi Sarayi).
TOPKAPI SARAYI
Horari: de 09:00 h a 17:00 h
Tancat: dimarts
Entrada palau: 20 YTL / persona
Entrada harem: 15 YTL / persona
Audioguia en espanyol: 20 YTL
Per a arribar-hi: Tramvia línia 1 parades Gülhane o Sultanahmet
Lloc web: http://www.topkapisarayi.gov.tr/
Pràcticament no hem de fer cúa, potser uns cinc minuts. Comencem la visita per l'Harem. Rajoles espectaculars decoren
pràcticament la totalitat de les parets. Mobles i finestres de marqueteria, amb fustes precioses i nacre. Una meravella la petita biblioteca d'Ahmet I. Riques catifes, banys de marbre... Preciós. Els jardins són una altra meravella, amb arbres centenaris, fonts relaxants i unes vistes esplèndides sobre el Bòsfor i el Corn d'Or. Bonics pavellons envoltats de jardí, d'entre els quals en destaca, al meu entendre el més bonic de tots: la biblioteca del sultà Ahmet III. El museu del tresor, exhibeix peces i joies espectaculars, tot i que la forma d'exposar-les no és gaire reeixida. Com que la visita s'allarga molt, decidim dinar al restaurant del palau. Un kebap de pollastre sense més pretensions. Bastant car, però, ja se sap, lloc per a turistes... dins del palau... Ah! i per descomptat, sense cervesa!! Cal recordar que la majoria de restaurants no serveixen alcohol. Nosaltres solem beure cervesa sense alcohol, però no n'hem trobat enlloc. La visita, sense presses, entre unes coses i altres, s'allarga tot un matí.
En sortir del palau de Topkapi, visitem Santa Sofia (Ayasofya Camii Müzesi).
AYASOFYA CAMII MÜZESI
Horari: de 09:00 h a 17:00 h
Tancat: dilluns
Entrada: 20 YTL / persona
per a arribar-hi: Tramvia línia 1, Sultanahmet
Lloc web: http://www.hagiasophia.com/
Què us puc dir de Santa Sofia? Dons que és, senzillament, espectacular!!!! Per més que hagis llegit sobre ella, per més fotos que n'hagis vist, quan entres a Santa Sofia t'envaeix l'emoció. La basílica en si, és una meravella autèntica. Immensa. Amb els raigs de sol colant-se per les finestres. I els càntics de crida a l'oració que des dels minarets t'embolcallen en aquesta atmosfera màgica... La galeria superior ens ha sorprès per les seves dimensions i, per descomptat, pels mosaics!! Em va encantar la figura de l'emperadriu Irene. Y... el rostre de Jesús en Pantocrator... Quina meravella!!!! Sembla mentida la quantitat de matisos que es poden aconseguir en un mosaic!!
Realment, hi ha un munt de raons que fan Santa Sofia mereixedora de ser considerada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. La llàstima: l'immensa bastida construïda per a restaurar la cúpula, que impedeix la visió global de la basílica i que, per cert, té tota la pinta de convertir-se en gairebé permanent.
La nostra següent visita: la Mesquita Blava o mesquita de Sultanahmet (Sultanahmet Camii).
SULTANAHMET CAMII
Horari: de 09:00 h a 19:00 h
Tancat: no tanca cap dia
Entrada: gratuïta (se sol deixar un donatiu)
Per a arribar-hi: Tramvia línia 1, Sultanahmet
La Mesquita Blava sorprèn per les seves dimensions. Personalment, el que més m'agrada d'ella, és l'exterior, el conjunt. És com una gran cascada de cúpules, emmarcada per sis minarets esbeltíssims. El recinte té, a més, un gran pati exterior. A l'interior, hi destaquen els quatre pilars immensos, que sostenen la cúpula, i els arabescos de la decoració.
A la sortida, passegem tranquil.lament per la zona de Sultanahmet. Després, ens dirigim cap a Eminönü. Pel camí, passem per la vella estació de Sirkeci (Sirkeci Istasyon), on arribava el llegendari Orient Express i que encara conserva l'antiga andana i el vestíbul, que té un aire força ranci. Curiós.
Els voltants de l'estació estan bastant bruts i descuidats, com passa a tantes altres ciutats del món. Però Istanbul, en general, m'ha semblat acceptablement neta i ben cuidada. Sobretot, la gran quantitat de parterres de flors dels seus jardins i avingudes. Crida l'atenció, en aquest sentit, el bon estat de conservació dels monuments i, molt especialment, el de les mesquites.
En arribar al moll d'Eminönü, ens envaeix una forta olor de peix a la brasa procedent de la gran quantitat de paradetes on preparen els famosos entrepans de verat. Tot el moll és un formigueig de gent que va i ve dels ferris. A Eminönü sí que s'hi veu brutícia acumulada. Es pot passejar per damunt d'una autèntica catifa d'ampolles buides de plàstic i embolcalls diversos!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada