APUNTS D'UN VIATGE A TURQUIA 3

DIVENDRES 7 D'AGOST DE 2009

Avui, visitem el Palau de Dolmabahçe (Dolmabahçe Sarayi)

DOLMABAHÇE SARAYI

Horari: de 09:00 h a 16:00 h

Tancat: dilluns i dijous

Entrada: 20 YTL / persona

Com arribar: Tramvia Línia 1 parada Kabatas

Lloc web: http://www.dolmabahce.gov.tr

Aquest palau va ser construït a mitjans del segle XIX pel sultà Abdülmecit, per albergar la seva residència oficial i el parlament. Es tracta d'un

palau d'estil renaixentista turc, construït per a "competir" amb Versailles. Consta d'una part de residència oficial amb salons per a reunions decorats molt ricament, i d'una altra part destinada a l'harem del sultà. És immens i espectacular, tot i que resulta bastant fred, pel sistema de visites que té: només es pot veure en grup, en visites guiades en anglès o en turc i no es poden fer fotos de l'interior. Hi ha guardes cada deu o dotze metres que vigilen, amb cent ulls cadascun, que ningú utilitzi la càmera. Destaca el saló del tron, de més de 2000 m quadrats, cobert per una gran cúpula de la qual penja una impressionant làmpada de cristall de més de 4 tones de pes. Però, per al meu gust, el més bonic d'aquest palau és, sens dubte, la seva situació privilegiada i els seus jardins a la vora del Bòsfor.

Al sortir i després de entretenir-nos fent fotos pels jardins, passegem pels voltants de la torre del rellotge i la petita mesquita de Dolmabahçe i agafem l'autobús que ens porta al barri d'Ortaköy.

Semblava que l'enrenou només havia de ser al centre històric, però aquest barri és especialment viu i popular. Els seus carrerons són plens de joves asseguts a les terrasses fumant shishes, de vells pescadors arreglant les seves barques, de dones que passegen amb els seus fills ...

Ens acostem a veure la Mesquita d'Ortaköy (Ortaköy Camii). És una mesquita petita, de grans finestrals. El seu interior és lluminós i tranquil. Està en un lloc preciós, a la vora del Bòsfor i amb el pont penjant com a teló de fons. Realment, la vista del pont del Bòsfor (Bogaziçi Köprüsü) és espectacular. Fa més de 1,5 Km i no sé l'alçada que té, però impressiona de debò.

Cap al vespre, agafem un autobús per tornar a Kabatas, on pujem al funicular que porta fins a la plaza Taksim, centre neuràlgic de la ciutat moderna.

Enfilem la bulliciosa carrer Istiklal. En un carreró, al costat del liceu Galatasaray, a 50 metres de l'apartament, sopem a l'Ara Cafè, propietat del conegut fotògraf turc Ara Güler. Bon ambient, bon menjar i preu acceptable: plat principal, postres, aigua (per descomptat no serveixen alcohol) i cafè, 30YTL per persona. Després de sopar, donem una volta pels carrers del voltant de la plaça Tünel. Hi ha un gentada impressionant que omple absolutament les terrasses de restaurants i bars, fins al punt que, en alguns llocs, es fa difícil passar. Hi ha un ambient increïble que, sembla ser, es repeteix cada cap de setmana.